El relaxament dels responsables polítics del municipi de Badia ha fet perdre oportunitats a una ciutat que no s’ho pot permetre.

L’ajuntament de Badia funciona amb compartiments tancats, sense connexió entre ells. Les diferents àrees de l’administració no es coordinen. Cada àmbit actua sense coordinació amb la resta, per inèrcia, i en molts casos fins i tot sense comunicació, deixant de banda la desitjable transversalitat.

Malgrat la importància dels dèficits què té el govern municipal i les dificultats amb què és troba la ciutat per avançar al ritme de la resta de ciutats, l’actitud del govern municipal no és gens dialogant. Manquen objectius, manca projecte i això ens fa anar enrere.

L’esperit de la il.lusió davant la possibilitat de crear una nova Badia, s’ha perdut. Lògicament s’ha avançat i no hem de negar-ho, impossible no fer-ho quan s’aconsegueix la independencia amb un conveni que garanteix la sostenibilitat economica del municipi, passem de formar part d’una mancomunitat , a tenir diners per millorar Badia en molts aspectes.  I per això per aquest avenç, en gran mesura aquella empenta s’ha anat diluint fins a desaparèixer. Però aquest esperit ha de ser present sempre. No hi ha possibilitat d’avançar si és perd la il.lusió pel canvi, per la transformació de les coses, per l’evolució. Potser ens pensem que tenim la feina feta?

Enlloc de reconèixer què cal fer aquesta mirada al futur amb visió trencadora i ambiciosa, les actuals responsables del govern municipal neden en l’autocomplaença per la feina feta, deixant de banda la visió crítica què cap a la pròpia gestió ha de tenir qualsevol governant. Aquesta manca d’esperit auto-critic, aquesta autocomplaença, aquesta seguretat en l’exercici del poder, i aquesta negativa a mirar el futur amb visió trencadora és el que ens fa afirmar que cal recuperar l’esperit de la il.lusió.

Avui, l’actual govern municipal no té aquest tarannà. Es víctima d’una apatia, d’una manca d’ambició, que ha fet que avui no tingui model de present, ni de futur. Gestiona el dia a dia com pot, sense dedicar temps a repensar Badia, a mirar què cal fer per “fer-la de nou nova”.

I cal, sobretot, que aquella manera d’entendre l’acció política i pública sigui actualitzada als nous temps i als nous reptes.

Cal, doncs, aprofundir en la gestió compartida de projectes, iniciatives socials, esportives, culturals……. Cal obrir un nou model de participació ciutadana que aposti pel diàleg continu, per potenciar els mecanismes de consulta sobre els principals assumptes de la vida pública de Badia, què amb la participació del teixit social badienc podrien millorar. L’ajuntament ha de crear una nova cultura participativa, en què el teixit social organitzat sé senti més implicat en la gestió del present i en el disseny del futur de la ciutat.

Lluitem per un govern amb ambició, il.lusió, innovació, és ha dir per un govern amb nous reptes i visió de futur.

Enguany ha estat una diada especialment emotiva amb l’agrupació local de Badia. Hem pogut comprovar com el grup convergent cada dia és més nombrós i amb una gran implicació per part de tots. Des del divendres a les 11.00 del matí, fins les 20.00 de la tarda  i el dissabte des de les 11.00 fins les 14.00, la carpa solidària que vam decidir muntar aprofitant la Diada de l’onze de  Setembre sota el lema de “la Senyera Solidària” ha donat els seus resultats.

Érem conscients que donat la crisi que patim, no era el millor moment per fer-ho, no oblidem que Badia del Vallès és un dels municipis més afectats per l’atur i per altres problemàtiques que ara no venen al cas. Tot i amb això la gent ha col·laborat de la millor manera que ha pogut i segurament molts d’ells han fet un esforç per poder fer aquesta aportació solidària.

D’altra banda i com a manera d’agrair-los aquesta donació, vam decidir que se’ls hi regalaria una senyera i a la vegada els hi oferiríem un tastet de productes catalans, en aquest cas carquinyolis i mistela.

Estem molt satisfets perquè segurament  hem trencat la imatge que es pot tenir de Convergència a Badia, un municipi clarament d’ideologia socialista. Els ciutadans han pogut veure que estem vius i que la nostra feina no té limitis, que quan es l’hora de treballar plegats per una causa justa sabem fer-ho i que estem al costat de les persones necessitades.

Una diada en la que ha quedat demostrat que el treball en equip és possible i real dins de la nostra agrupació, i en la que tothom ha posat totes les seves energies perquè tot sortís bé.

Aquests dies de vacances allotjada en un hotel de la costa catalana, he aprofitat el temps de les tardes ennuvolades amb xerrades i a la vegada intercanvi d’opinions amb nois que tenien inquietuds polítiques i que al mateix temps em van transmetre els seus dubtes respecte a la nostra independència, la seva percepció és què tots els partits polítics anomenats independentistes la volen, però a la vegada no la saben defensar sinó és pel seu propi interès; tampoc sabien quins avantatges reals ens podria portar cap a Catalunya i se’ns culpabilitza de què ningú  ho explica als espanyols que viuen aquí. Vaig adquirir un compromís amb ells, explicar el perquè de la Independència i segur que sí, ho tenen més clar, sabran diferenciar.

No hi ha cap avantatge, per a Catalunya, ni per a les persones que hi viuen, en que Catalunya estigui sotmesa o depengui d’Espanya, encara què hi ha gent que en la seva ignorància diu que “ Catalunya viu d’Espanya”.

Catalunya manté Espanya, donat que el mateix govern espanyol reconeix que Espanya es manté pels diners que donen Madrid, i els Països Catalans. Els diners d’Espanya surten d’espoliar fiscalment Catalunya. La mateixa fundación de cajas de ahorros de España ho deia, fins que el govern espanyol li va demanar que no ho publiqués més.

Concretament a Catalunya després  que Espanya agafi els nostres diners, passem de ser “rics” a estar per sota de les regions de l’estat espanyol “pobres”. L’any 2008 Catalunya es quedà sense 20.000 milions d’euros que es quedaren a Espanya a fons perdut.

Espanya li costa a fons perdut, no a canvi de serveis rebuts, a cada català 3.000 € l’any de mitja. Una família de quatre membres perd 12.000 € cada any que van a Espanya i no tornen.

 Aquest espoli fiscal ve acompanyat d’una terrible manca d’inversions en noves infraestructures i manteniment de les que existeixen i mancances a nivell mèdic, educatiu (manca de beques per a estudiar), socials,  pensions baixes (un pensionista d’una Catalunya independent cobraria un 25% més), lentitud en la justícia…….

A nivell de qualitat de vida ens trobem que mentre que Andalusia, hi ha tota mena d’ajuda, com pot ser ulleres i dentistes gratuïtes per als nens, ajuts per l’habitatge…. O a Extremadura hi ha un ordinador per a cada nen….. A Catalunya hem de pagar per tot, i els nens són en barracons enlloc d’escoles i compartint un ordinador entre varis i no cal parlar de la massificació a les aules.

A nivell econòmic, regions d’Espanya donen ajudes enormes a empreses per a què s’hi ubiquin i Catalunya va perdent competitivitat i llocs de treball.

A nivell cultural és vist que des d’Espanya no poden acceptar que Catalunya tingui una llengua i una cultura que no són la castellana. Els atacs salvatges i basats en invencions mal intencionades, tracten de generar una situació en la qual el català sigui només una llengua folklòrica, el català es part de la nostra cultura i identitat i volem que sigui l’única llengua oficial, i que tothom tingui el dret i el deure de conèixer-la. Tota la cultura catalana es podria potenciar moltíssim, no oblidem que Sant Jordi, ja és patrimoni de la humanitat.

Tampoc cal que patim per si Catalunya es quedaria fora de la Unió Europea, donat que Europa va manifestar, en relació amb la intenció d’Escòcia d’independitzar-se, que si un estat es divideix en dos, les dues antigues parts, que ja estaven a la unió europea, tenen el mateix dret a quedar-se.

La nostra Catalunya independent l’hauríem de construir entre tots, però en principi seria un indret ric. Treballaríem com a societat del coneixement i de la formació, recuperant els pilars catalans de la societat que l’espanyolisme ha destruït. Potenciaríem tota la cultura catalana. Podríem implantar un sistema de democràcia directa i transparent i fer una constitució catalana realment avançada. Els milions d’euros anuals que ja no s’anirien a Espanya és podrien destinar a millorar el país, la qualitat de vida, fomentar la innovació i les empreses voldrien establir-se pels facilitats que aportaria una Catalunya, que si podria decidir per si mateixa.

Aquest és el PERQUÈ DE LA INDEPENDÈNCIA.