No hi ha cap avantatge, per a Catalunya, ni per a les persones que hi viuen, en que Catalunya estigui sotmesa o depengui d’Espanya, encara què hi ha gent que en la seva ignorància diu que “ Catalunya viu d’Espanya”.

Catalunya manté Espanya, donat que el mateix govern espanyol reconeix que Espanya es manté pels diners que donen Madrid, i els Països Catalans. Els diners d’Espanya surten d’espoliar fiscalment Catalunya. La mateixa fundación de cajas de ahorros de España ho deia, fins que el govern espanyol li va demanar que no ho publiqués més.

Concretament a Catalunya després  que Espanya agafi els nostres diners, passem de ser “rics” a estar per sota de les regions de l’estat espanyol “pobres”. L’any 2008 Catalunya es quedà sense 20.000 milions d’euros que es quedaren a Espanya a fons perdut.

Espanya li costa a fons perdut, no a canvi de serveis rebuts, a cada català 3.000 € l’any de mitja. Una família de quatre membres perd 12.000 € cada any que van a Espanya i no tornen.

 Aquest espoli fiscal ve acompanyat d’una terrible manca d’inversions en noves infraestructures i manteniment de les que existeixen i mancances a nivell mèdic, educatiu (manca de beques per a estudiar), socials,  pensions baixes (un pensionista d’una Catalunya independent cobraria un 25% més), lentitud en la justícia…….

A nivell de qualitat de vida ens trobem que mentre que Andalusia, hi ha tota mena d’ajuda, com pot ser ulleres i dentistes gratuïtes per als nens, ajuts per l’habitatge…. O a Extremadura hi ha un ordinador per a cada nen….. A Catalunya hem de pagar per tot, i els nens són en barracons enlloc d’escoles i compartint un ordinador entre varis i no cal parlar de la massificació a les aules.

A nivell econòmic, regions d’Espanya donen ajudes enormes a empreses per a què s’hi ubiquin i Catalunya va perdent competitivitat i llocs de treball.

A nivell cultural és vist que des d’Espanya no poden acceptar que Catalunya tingui una llengua i una cultura que no són la castellana. Els atacs salvatges i basats en invencions mal intencionades, tracten de generar una situació en la qual el català sigui només una llengua folklòrica, el català es part de la nostra cultura i identitat i volem que sigui l’única llengua oficial, i que tothom tingui el dret i el deure de conèixer-la. Tota la cultura catalana es podria potenciar moltíssim, no oblidem que Sant Jordi, ja és patrimoni de la humanitat.

Tampoc cal que patim per si Catalunya es quedaria fora de la Unió Europea, donat que Europa va manifestar, en relació amb la intenció d’Escòcia d’independitzar-se, que si un estat es divideix en dos, les dues antigues parts, que ja estaven a la unió europea, tenen el mateix dret a quedar-se.

La nostra Catalunya independent l’hauríem de construir entre tots, però en principi seria un indret ric. Treballaríem com a societat del coneixement i de la formació, recuperant els pilars catalans de la societat que l’espanyolisme ha destruït. Potenciaríem tota la cultura catalana. Podríem implantar un sistema de democràcia directa i transparent i fer una constitució catalana realment avançada. Els milions d’euros anuals que ja no s’anirien a Espanya és podrien destinar a millorar el país, la qualitat de vida, fomentar la innovació i les empreses voldrien establir-se pels facilitats que aportaria una Catalunya, que si podria decidir per si mateixa.

Aquest és el PERQUÈ DE LA INDEPENDÈNCIA.

En la diversitat d’idees hi ha la riquesa, cadascú aporta unes experiències, punts de vista diferents; obertura als altres, passió per la feina, compartir il.lusions i projectes ens fa créixer, com a persones i com a grup. Crec que tenim massa por al grup, el nostre egocentrisme ens fa creure que el que sabem es el mes encertat i posem una barrera quan algú te idees contraries.

A mi personalment la feina en equip m’ajuda a deixar de pensar que la meva és la veritat absoluta, a plantejar-me noves visions i maneres de fer i a reafirmar-ne d’altres. Treballar en equip vol dir ser capaç d’acceptar a l’altra, les seves opinions i maneres de fer, sempre i quan siguin raonables. Vol dir també saber compartir idees, moments, inquietuds, il.lusions i frustracions. No es fàcil treballar en equip, sobretot si no hi ha comprensió si no ens escoltem bé, si no “volem entendre” el missatge de l’altre i si estem enfoscats en veure en l’altre l’aspecte negatiu i no el que en vol aportar amb aquella manera de fer.

Un altre aspecte difícil de treballar en equip es el sentit de crítica. Tothom té dret ha dir el que pensa, Però sovint es difícil d’acceptar que l’altre no pensa “ com jo”. I això ens fa mal i ens crea un sentiment automàtic de rebuig cap aquella persona.

 Treballar junts vol dir apartar pedres del camí en comptes de posar-les.

Tal com s’esperava , el 10 de Juny passarà a la historia de Catalunya com la primera gran manifestació independentista massiva del país; l’any 1977 clamàvem per l’autonomia, l’any 2010 Catalunya vol la Independència.

Malgrat que la convocatòria de la manifestació era per defensar l’Estatut que els catalans havíem aprovat en referèndum i que duia per lema “ Som una nació. Nosaltres decidim” , el crit més sentit i gairebé únic ha estat el d’Independència.

Dissabte es va demostrar que els catalans encara no estem adormits i que molta gent de diferents ideologies i sensibilitats , ja no els incomode l’independentisme o hi combrega donada la situació actual. Esperem que tots estiguem disposats a anar més enllà i que no es quedi en proclames i simbologia independentistes, som una nació que hem reclamat a crits la independència.

A molts dels polítics que participaven a la manifestació , que no s’en van assabentar de rés, com sempre, que tinguin en compte que els catalans volem ser el que decidim ser, perquè el país som nosaltres.

Estem davant una actitud clarament contrària al que ha de ser una interpretació flexible i oberta de la Constitució. El pacte constitucional de 1978 ha quedat tocat amb aquesta sentència.

En aquestes circumstàncies és quan els països han de demostrar que tenen caràcter. Si som una nació, i ho som, ara hem de demostrar-ho i exercir com a tal.

És per això, que vull demanar-te la participació en la manifestació convocada per Òmnium Cultural, el proper dissabte 10 juliol a les 6 de la tarda, en defensa de la dignitat del nostre país sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.

Ara més que mai, Catalunya ens necessita. Cal que la gent de Convergència sortim al carrer per la nostra dignitat nacional, pels nostres drets i per fer-nos respectar com el que som: una nació amb mil anys d’història que ho vol seguir sent en el futur.

Visca Catalunya!

Artur Mas

Igualment demanem a tots els militants de CiU, simpatitzants i ciutadans de Badia del Vallès que participin de manera massiva a la manifestació convocada pel proper dissabte 10 de juliol a les 18 hores a Barcelona.

La intervenció de Teixidó es va centrar en tres aspectes fonamentals. D’una banda va fer una fotografia de l’estat actual de la crisi i com ens afecta, de l’altra, l’afectació de les retallades del Decret del Govern Zapatero i del govern de Montilla i, finalment, l’efecte de la reforma laboral.

Teixidó va ser molt clar i contundent a l’hora de fer una fotografia per determinar la crisi que ens afecta. L’atur, la destrucció d’empreses, el dèficit i el deute són els punts més crítics de l’estat actual de l’economia espanyola i catalana. Va posar especial èmfasi en el deute de l’Estat, que se situa en un 58%. “El problema és la col·locació del deute al mercat. Els nostres socis europeus desconfien del govern espanyol”, apuntava el Diputat.

En el cas del Decret aprovat pel govern Zapatero, el Diputat i exconseller de Treball, Indústria, Comerç i Turisme del govern Pujol va explicar que “és la retallada de drets socials més gran que s’ha fet en la democràcia espanyola. I ho ha fet qui es dèia el màxim defensor dels drets dels treballadors espanyols”. En aquest sentit, va exposar tots els arguments pels quals CiU va abstenir-se a l’hora de votar el Decret del Govern Zapatero. “Si el programa proposat pel govern Zapatero no se’n sortia, el govern s’enfosava. No ens agrada el Decret però teníem la percepció que l’economia espanyola podia acabar essent intervinguda”. Teixidó va recordar que l’economia catalana està enganxada a la española; per tant, “el que passi a Espanya ens perjudica”. En el cas de les mesures adoptades per la Generalitat i el govern Montilla, Teixidó va apuntar que a Catalunya, CiU no és determinant. Alhora va fer veure als assistents que, els partits de l’esquerra que havien votat en contra del Decret de Zapatero, a Catalunya hi van votar a favor a Catalunya.

Finalment, el Diputat de CiU va parlar de la reforma laboral i de les seves conseqüències.”El govern Zapatero ha fet una reforma laboral per als socis europeus d’esquena als treballadors”, apuntava Teixidó. En aquest sentit, va exposar que, tot i les seves reticències, CiU s’ha abstingut en la ratificació del decret llei per tal que es pugui millorar durant la tramitació parlamentària. Així mateix, va apuntar que, a banda de la reforma laboral, s’hauran de fer reformes als mercats financers, als mercats energètics i a l’administració.

Per acabar, Fernàndez Teixidó va esperonar que aquest país se’n sortirà perquè Catalunya té una base material, social i històrica potent. Però cal que tingui confiança. Una confiança que s’ha perdut per la pèssima gestió dels polítics que governen Catalunya.

 
Carme Mateu

Com sabeu tots estem en època de declaracions de renda, una obligació que un cop a l’any hem de complir amb els ulls tancats. Malgrat l’experiència que tinc en aquest tema, enguany m’he trobat amb una desagradable sorpresa que moltes vegades no he sabut com transmetre als clients acostumats a rebre tots els anys la devolució dels diners corresponents a haver desgravat la hipoteca del seu pis. A conseqüència de la greu crisi que patim, moltes de les persones que van comprar un pis, l’any passat van fer dacions en pagaments dels  seus habitatges retornant-los al banc perquè no podien pagar la hipoteca, i així alliberar-se totalment del deute. La crua realitat és que no ha estat així: els bancs també han fet negoci en aquest aspecte, ja que han incrementat el preu dels habitatges, donat que l’escriptura de dació no l’han fet per l’import pendent d’hipoteca, sinó que en el millor dels casos han inflat la quantitat que devien una mitjana d’un 20%; en conseqüència la família que tenia un deute de 200.000 euros ha signat una dació per valor de 240.000 en escriptura pública, evidentment sense informació per part de l’entitat bancària i la repercussió fiscal que això tindria, ja que de cara a l’Agència Tributària han tingut un benefici de 40.000 euros, que hauran de declarar enguany a la seva declaració de renda i que  pot resultar un ingrés a les arques de l’estat d’uns 9.000 euros per dació, si es que l’import encara no es més elevat. Resultat de tota aquesta mala gestió és que les famílies que teòricament es pensaven que es lliuraven d’un deute que no podien suportar, es queden sense habitatge, però amb un altre deute que ells no sabien, la que tindran a partir d’ara amb l’Agència tributària. Com faran per pagar-ho, no ho sé, diners no en tenen, però hisenda no perdona i la conseqüència és que: s’han tret el pagament d’hipoteca, no tenen casa, però tenen un altre deute que ningú els hi va informar que tindrien.

Aquest fet també el podem traslladar als pisos de Badia del Vallès: saben les famílies que han acceptat la dació, que encara que es puguin quedar de lloguer en el seu pis, potser també els hi tocarà l’any vinent pagar aquests impostos? La clau de tot aquest tema només la té la Secretaria d’Habitatge i la Caixa Catalunya (majoritàriament). Quan vaig tenir una reunió amb aquesta entitat bancària em van explicar com farien tot el procés: ells es fan càrrec de totes les despeses, com la cancel·lació de tots els préstecs vinculats, inscripció en el registre de la propietat, no hi hauria comissions  per cancel·lació anticipada del préstec, cosa que em va semblar bé, perquè també podrien gaudir d’un lloguer a un preu molt reduït en funció dels ingressos que tingui la unitat familiar.

 Però els afectats continuen tenint  la problemàtica, ja que si es canvia de mòdul l’habitatge desprès de la dació no passa absolutament res,  escripturaran la venta o dació pel mateix preu que la compra, però si el canvi de mòdul es fa abans de la dació, teòricament tindran un benefici de 60.000 euros, fet que els hi suposarà de cara a Hisenda un increment patrimonial que derivarà a uns impostos impossibles d’afrontar per aquestes famílies. Quina serà la solució que donarà la Secretaria d’habitatge o la Caixa de Catalunya, de moment no la saben i els expedients continuen aturats. La guerra encara no s’ha acabat.

 Volia fer també una nota aclaridora sobre aquesta qüestió: s’ha publicat en algun blog que els afectats haurien de pagar un 7% d’impostos, suposo que des del seu desconeixement en aquests temes immobiliaris i hipotecaris, però ha de quedar clar que l’impost del 7% només el paga qui compra, mai la persona que fa una venta. Son temes molt delicats que requereixen d’una informació molt acurada, i des de Convergència des del primer dia hem donat la informació quan l’hem pogut constatar de primera mà, assessorant i explicant el tema a qui ens ho ha demanat amb una visió neutra i deixant a criteri dels afectats la seva decisió.

Carme Mateu

L’autora del llibre, la Yesmine , va néixer a Tunis l’any 1995, i va escriure aquest llibre quan només tenia dotze anys. El Juny del 2009 va publicar la seva segona novel.la LA CARTHE CHINOISE, que encara no esta traduïda al català. Actualment està preparant la seva tercera novel·la en la que parlarà de Catalunya i per això va demanar la participació dels alumnes que assistien a la presentació per col.laborar activament en el llibre, enviant-li propostes mitjançant el seu correu electrònic per que pugui tenir mes informació d’una cultura que la sorprès molt i la deixat meravellada.

Va quedar molt contenta del tracte rebut tant pels alumnes, que la van escoltar amb mòlta atenció durant tota la seva xerrada, traduïda per en Ramon Sargatal, lingüista i traductor de la seva obra al català, com per part de l’AMPA del centre i dels mestres. La simplicitat amb la que explicava com va començar a escriure ens va sorprendre, ella diu que escriu només per que li agrada i que no té cap disciplina específica a seguir. Va ser un exemple motivant per tots els que l’escoltàvem i una experiència molt enriquidora.

També volia agrair a l’editorial ABADIA EDITORS el que ens facilités la possibilitat de gaudir de la Yasmine en aquest viatge que ha fet a Catalunya per primera vegada i que esperem que no sigui l’últim.

Carme Mateu