On la majoria de la gent discrepa però és en el camí. Els principals partits nacionalistes actualment defensen que ara toca aixecar el pais i després ja mirarem quin és el camí cap a la independència. Però s’obliden de que la independencia és el camí.
Entenc que la població esta patint perque no té feina, que no arriva a finals de mes. Però no es poden prometre coses que no es poden fer, ja que el govern Espanyol sempre tindrà l’última paraula, i no podrem autogestionarnos fins que no siguem independents.

Aquest va ser un tema complex i molt problemàtic des del primer moment. Com a grup municipal amb representació al consistori badienc, des de l’equip de govern socialista se’ns va passar un esborrany dels dos textos, a fi de poder estudiar-los i complementar-los amb les nostres propostes. Fins aquí bé. Quin va ser el problema? Des de Convergència vam analitzar el protocol que es pretenia signar amb la Federació de Caixes, i ràpidament vam veure que no s’havia pressionat suficientment a les entitats financeres. De fet, la proposta que se’ns va vendre des de la Secretaria d’Habitatge és que amb aquest conveni s’aconseguia que les caixes afectades acceptessin la dació en pagament, és a dir, acceptar el pis a canvi d’eliminar la quantitat pendent de pagar de la hipoteca. Però inicialment el protocol no deixava clar si les prèstecs associats a la pròpia compraventa del pis també desapareixien, el més preocupant, si les entitats concedirien la dació en pagament a tots els afectats, o bé quin criteri aplicarien per fer-ho , ja que tot això no s’ha especificat en cap document. Després de diverses reunions, des de Convergència vam arribar a la conclusió que la Secretaria d’Habitatge, contenta amb la possibilitat d’arribar a un acord amb les entitats, s’havia ja rendit i havia optat per permetre que es mantingués una clàusula on bàsicament es cedia a cadascuna de les entitats la decisió final sobre quins afectats podrien acollir-se a aquesta alternativa i quins serien finalment desnonats. Per aquest motiu, des del nostre grup municipal ens vam posicionar automàticament en contra de la signatura d’aquest protocol i, en conseqüència, també del conveni associat al mateix entre l’ajuntament i la Secretaria.

Què és el que deia aquest conveni? El parc de pisos de Badia té una qualificació com habitatges de protecció oficial. Mitjançant Decret 260/2003 es va determinar que el preu màxim de venda per metre quadrat de superfície útil en segones i posteriors transmissions dels Habitatges amb Protecció Oficial qualificats amb anterioritat al RDL 31/1978 seria del 50% del preu màxim establert per als habitatges amb protecció oficial que es qualifiquessin provisionalment l’any que tingués lloc la compravenda.

Aquest decret, aprovat amb el vist-i-plau de l’ex-alcalde socialista José Luis Jimeno, ha comportat que el valor dels pisos de Badia disti molt dels preus de mercat. Dit en altres paraules: els habitatges del nostre municipi s’han venut a un preu molt superior al que legalment es podia. Era una d’aquelles veritats que tothom coneixia, però que ningú denunciava perquè totes les parts en treien algun profit. Algunes entitats bancàries, de forma absolutament irresponsable i il·legal, van concedir prèstecs hipotecaris de vegades per un valor molt superior al del valor legal dels pisos de Badia; d’altres vegades van concedir un prèstec hipotecari pel valor del pis, i després un o diversos prèstecs personals per complementar l’import del valor de mercat de l’habitatge.

Amb el conveni entre l’ajuntament i la Secretaria d’Habitatge es pretenia donar suport a la modificació del decret, i així permetre la possibilitat de convertir els pisos de Badia en habitatge protegit de zona 1. Amb aquest canvi de decret d’aconseguiria, d’una banda, augmentar el valor dels habitatges i establir-lo al preu màxim establert en general per als habitatges amb protecció oficial; d’altra banda, la Secretaria autoritzaria la possibilitat de llogar els pisos que s’acullissin a aquest canvi de zona (enguany els pisos de Badia no es poden llogar).

Després de moltíssimes reunions, l’alcaldessa ens va comunicar la seva decisió de no signar el conveni, fet que des de Convergència vam aplaudir.

A principis d’aquesta setmana l’alcaldessa em va trucar personalment per fer-me saber que des de la Secretaria d’Habitatge li havien comunicat que el govern de la Generalitat aprovaria aquell mateix dia el canvi de decret. Finalment, i vistes les reticències per part de l’ajuntament, el govern de la Generalitat ha optat per la modificació del decret, prescindint completament de l’opinió dels màxims implicats: els ciutadans de Badia, representats en aquest cas per l’Ajuntament. Ara bé, un cop feta la modificació, des del grup municipal de Convergència vam reflexionar sobre la necessitat de regular la nova situació a la que ens podíem trobar. En aquest sentit, es proposa una modificació del conveni, desvinculat tant de la modificació del decret com de la signatura del protocol amb la Federació de Caixes, mitjançant el qual l’ajuntament es comprometia a regular l’impacte fiscal dels propietaris que decideixin acollir-se al règim establert per la zona 1 (que no hi hagi un augment excessiu dels tributs vinculats a aquest concepte: l’IBI, l’Impost d’Increment de Valor dels Terrenys, principalment); a crear una Borsa de Lloguer Social mitjançant un conveni amb Adigsa; i d’altra banda amb el conveni s’explicitava el compromís d’Adigsa de mantenir tots els seus compromisos pel que fa al parc d’habitatges (donat el fet que la modificació del decret no suposa en cap cas una requalificació dels pisos).

Des de Convergència continuem estant en contra de la signatura del protocol de la Secretaria d’Habitatge (àrea a càrrec d’Iniciativa a la Generalitat) amb la Federació de caixes. Creiem que amb aquest protocol, tal i com està actualment redactat, no s’està lluitant per afavorir als ciutadans afectats per la crisi econòmica, sinó que s’està donant una solució a la problemàtica en què es troben tot un seguit d’entitats financeres com a conseqüència de la seva ànsia de guanyar diner fàcil . Evidentment les caixes només acceptaran les dacions en pagament si l’habitatge ha augmentat el seu valor. Dit d’una altra manera, les entitats financeres no estan disposades a acceptar un habitatge amb el qual no puguin fer negoci, pero sí que van acceptar en el seu moment una sobrevaloració del mateix, perquè van considerar que allò sí que els repercutiria favorablement a les seves arques. Des de Convergència instem a la Secretaria d’Habitatge a que pressioni molt més aquestes entitats,ells poden fer-ho, i que lluiti per aconseguir el que tots volem: evitar a tota costa tots els desnonaments. Algunes entitats financeres van apostar per una conducta irresponsable, i sembla que ara des de la Secretaria d’Habitatge es vulgui donar un cop de mà a les mateixes a sortir de les conseqüències que la seva actitud irresponsable ha provocat. Però…què suceeix amb totes aquelles persones que, després d’haver perdut la feina, perdran el pis per no poder pagar la sobredimensionada hipoteca?

Creiem que un cop realitzat el canvi de decret de forma unilateral per part del govern de la Generalitat, l’Ajuntament ha de vetllar pels seus ciutadans, i sempre que l’equip de govern així ho faci tindrà el suport de Convergència. Per aquest motiu, donarem suport al conveni que l’equip de govern signarà amb la Secretaria: No volem caure en la posició fàcil de criticar-ho tot. El nostre grup municipal entèn que fer oposició vol dir fiscalitzar la feina de l’equip de govern, efectivament, però també fer propostes i actuar amb responsabilitat. Per tant, pel que fa a aquesta qüestió, seguirem lluitant per pressionar a la Secretaria d’Habitatge per aconseguir el no desnonament de cap badienc i badienca.