Catalunya ha estat sempre un país d’homes i dones que hem defensat la cultura de la pau i la justícia social. Hem reclamat els drets de les dones fent una revolució pacífica i silenciosa. Però, malgrat els avenços que hem aconseguit,  no ens hem lliurat de sumar un llarg nombre de víctimes en el camí cap a l’assoliment dels nostres drets. Moltes dones ens han deixat  al llarg de molts anys, víctimes de la violència de gènere, i ens continuen deixant. Algunes han estat prou valentes per enfrontar-se al seu botxí, però han acabat pagant amb la seva pròpia vida.

Lluny de disminuir, les xifres de morts per violència de gènere es veuen any rere any incrementades. Cal sumar-hi, també la violència contra la nostra gent gran i els nostres infants.

El panorama sembla descoratjador però la rendició és una paraula que no contemplem en la nostra actuació com a homes i dones responsables del futur de la nostra societat. Si volem una societat digna, una societat cohesionada, una societat amb els valors que porten a la justícia social, totes i tots ens hi hem d’implicar. Aquest canvi de valors ha de començar per l’educació, a l’escola i, sobretot, en el marc familiar. Els mitjans de comunicació tenen també una responsabilitat pedagògica fonamental en aquest sentit.

Reclamem també que les lleis siguin aplicades amb el màxim rigor perquè les persones en situació de risc puguin gaudir de la màxima protecció i que totes les agressions siguin penades.

Els homes i les dones de Convergència Democràtica de Catalunya defensem els valors de la llibertat, el respecte i la igualtat i estem compromesos amb la tasca d’eradicar aquesta xacra social.

25 de novembre de 2010

Jo també començo aquest petit escrit amb una paraula, dedicada especialment a una persona, gràcies Marta.

Amb la paraula gràcies començava el discurs de la Marta, el dissabte passat en l’acte de la seva proclamació com a candidata de Ciu a l’alcaldia de Badia del vallès.

Aquesta paraula que a vegades ens costa tant de dir, va tenir per tots nosaltres un significat molt especial, era el reconeixement a una feina que moltes vegades en silenci i sense cap tipus d’interès que no sigui el de vetllar pels interessos dels ciutadans de badia  a vegades ens porta més crítiques que no pas agraïments.

El què puc dir, es que amb la Marta des del dia que la vaig conèixer hem tingut una complicitat que poques vegades s’aconsegueix i que va molt mes enllà de la política. Encara que amb maneres de treballar diferents, al seu costat he après molt per una senzilla raó, m’agrada escoltar a les persones de les que puc aprendre i que m’ajuden a  millorar. La Marta, malgrat la seva joventut , és una persona amb una preparació i vocació política molt arrelada, és tot un exemple a seguir.

Ella en poc temps ha aconseguit que tots els que formem part de l’Agrupació local, formem part d’un gran equip, amb moltes ganes de treballar per assolir els objectius que ens hem marcat.

Per aquesta raó, només li puc dir Gràcies Marta, per confiar amb mi i deixar que formi part del teu equip, gràcies a ella he conegut el que és la política municipal, justament en un municipi en el que Convergència no ho té gens fàcil.  Des del primer moment la Marta sabia què els reptes no em fan gens de por, i que quan em vaig comprometre a treballar colze a colze amb ella, ho vaig fer de tot cor i amb totes les implicacions què això comportava.

Només et puc dic què pots comptar amb tot el nostre esforç i compromís per resoldre els problemes i fer possibles les il.lusions dels ciutadans de Badia del Vallès.

Com ja és tradició des de 1976, l’Associació Pro- Memória als Immolats per la Llibertat de Catalunya organitza un acte d’homenante a tots els homes i dones que van ser executats pel règin franquista per raons politiques i ideològiques.

El Fossar de la Pedrera es una tomba comuna, dins del cementiri de Montjuïc,  en el seu moment clandestina, on els franquistes van enterrar uns 4.000 republicans i catalanistes de diverses tendències politiques que havien executat.

Al Fossar hi ha tambè enterrades, del del 1985, les restes mortals de Companys, que va ser afusellat desprès que els alemanys l’entreguessin a Franco. Aquell es va rehabilitar el reciente i des d’aleshores, cada 15 d’Octubre, les victimes de la repressió franquista reben l’homenatge de les institucions catalanes i pràcticaments de tots els partits politics , a part de nombrosos ciutadans.

Enguany malgrat que el temps no ens ha acompanyat, hem pogut assistir a l’acte un grup de companys de l’agrupació local de Badia del Vallés, convidats pel nostre company en Josep Vidal i Poble , net d’en Joan Baptista Pobla Aguilera, afusellat el més de Juliol de 1940, per defençar els valors de la llibertat, la justicia i la democràcia enfront del règim, enterrat a la tomba comuna del Fossar.

L’acte , ha comptat amb una ofrena floral i diversos parlaments de membres de l’organitzadora de l’acte , L’associació Pro-memória als Immolats per la Llibertat a Catalunya que any rera any es l’organitzadora de l’homenatge i l’impulsora del condicionament del Fossar de la Pedrera. Hem acabat l’acte amb el Cant dels Segadors, un moment molt emotiu, en que el color politic no es té en compte i la única finalitat es mantenir viva la memória de totes aquelles persones que van morir per defençar la seva ideològia.