La dada

El Govern de la Generalitat s’ha trobat com a herència del Govern anterior un sistema sanitari altamente deficitari i que necessita 1.00 d’euros que no té per poder seguir funcionant.

Davant de la insostenible situació de dèficit que arrossega el sistema sanitari català, el Govern de la Generalitat s’ha vist obligat a adoptar de forma immediata mesures de contenció de despesa i reformes estructurals que garanteixin la viabilitat i la qualitat del nostre sistema sanitari per a les generacions futures.

_ Reformes que ja s’haurien d’haver fet. Fa cinc anys que l’informe elaborat pels experts en matèria de sanitat (conegut com Informe Vilardell) ja advertia a la Generalitat de la necessitat d’introduir reformes en un sistema sanitari català cada vegada més endeutat. Aquest informe va quedar durant anys guardat al calaix mentre el Govern seguia gastant més diners dels que tenia fins que ara el nou Govern de la Generalitat s’ha trobat amb una situació insostenible i amb la obligació d’aplicar

de forma dràstica tot un conjunt de mesures que s’haurien d’haver anat aplicant de forma esglaonada durant els darrers cinc anys.

_ La reducció del pressupost en matèria sanitària es farà seguint en tot moment el criteri mèdic i garantint que cap ciutadà deixarà mai de rebre cap prestació sanitària. Aquestes mesures de contenció no afectaran únicament aquells serveis que impliquin una atenció directa a les persones, sinó que els ajustos de pressupost es repartiran entre el conjunt del sistema sanitari català. En aquest sentit ja ha començat l’aprimament d’estructures burocràtiques de l’administració i la racionalització dels serveis de la indústria auxiliar a la sanitat com és el cas de les empreses de neteja, seguretat o serveis de bugaderia.

_ La contenció de la despesa sanitària arribarà en bona part a través de l’optimització de recursos, de la supressió de despeses innecessàries i del foment del consum responsable dels serveis sanitaris. S’aplicaran mesures com ara l’ús de les tecnologies per reduir la despesa en papers i radiografies, el foment de l’assistència als Centres d’Atenció Primària per a urgències que no siguin greus amb l’objectiu de escongestionar els hospitals, la compra conjunta per part de tots els hospitals de la xarxa sanitària de medicaments i material sanitari amb la finalitat de reduir costos,evitar serveis que es prestin per duplicat o reduir la càrrega burocràtica que recau directament sobre els metges per tal que aquests puguin dedicar més temps a visitar els seus pacients.

_ Pel que fa a les llistes d’espera, la reducció de pressupost comportarà una priorització de les intervencions. Les operacions que no siguin urgents, és a dir aquelles que no suposin un risc vital pel pacient, que no comportin el deteriorament d’algun òrgan o que no redueixin de forma rellevant l’autonomia de la persona, pot ser que hagin d’esperar una mica més del que estava previst.

_ Les mesures de reducció de la despesa es prendran totes de cop i tindran caràcter temporal. El Govern de la Generalitat treballa amb la hipòtesi de mantenir aquestes mesures durant l’any 2011 i també durant el 2012 amb l’objectiu de poder-les aixecar un cop s’hagi aconseguit un equilibri financer sòlid i estable.

_ El Govern creu en aquest sistema sanitari i treballa per fer-lo sostenible de cara al futur. Els sacrificis que estem fent a dia d’avui serviran perquè Catalunya pugui seguir gaudint durant molts anys d’un dels millors sistemes sanitaris del món.cessita 1.000 milions d’ euros que no té per poder seguir funcionant.

Lectura del Manifest “Renovem el nostre compromís amb el Vallès”, a càrrec de Marta Figueras (Badia) i Ricard Reollo (Vacarisses). 

Els caps de llista de CiU al Vallès Occidental, van signar el passat dissabte un manifest per renovar el compromís per a col·laborar amb tots els municipis de la comarca del Vallès Occidental. Els candidats de CiU, aspiren a que la comarca del Vallès exerceixi un rol de lideratge en la recuperació de Catalunya en tots els fronts que té oberts.

La signatura del manifest es va dur a terme al Claustre del Monestir de Sant Cugat amb la presència de tots els caps de llista de CiU a la comarca del Vallès, acompanyats pel Conseller de Sostenibilitat i Territori, Lluís Recorder, qui va esperonar als candidats a fer uns bons resultats el proper 22 de maig, per tal d’aconseguir que “anem tots a una per sortir del pou on estem ficats. Ens en sortirem, però necessitem que Govern de la Generalitat, Ajuntaments, empreses, treballadors i societat civil, remem tots en la mateixa direcció per transformar el país i superar la gravíssima situació econòmica que estem vivint”

Tots els candidats van exposar el seu esperit permanent de col·laboració i de visió de territori compartida concretada en diferents àmbits:

Sostenibilitat: Treballaran conjuntament en l’ordenació i la preservació dels espais naturals i espais lliures que complementen les zones residencials i d’activitat econòmica. Cooperaran en la resolució de problemes ambientals comuns, en especial la qualitat de l’aire de les zones urbanes.

Infraestructures i mobilitat: Els caps de llista de CiU es comprometen a impulsar les infraestructures que dotin la comarca de l’adequada connexió amb la resta del país i del món, que serveixin a l’activitat econòmica i que estructurin i facilitin la mobilitat interna, en especial mitjançant transport públic.

Innovació i emprenedoria: La innovació i l’emprenedoria han d’impregnar la vida econòmica i social de la comarca, que realment es notin en tots els àmbits: en l’economia productiva, en les iniciatives del tercer sector, en el funcionament de les administracions públiques, en les relacions socials… En aquest sentit, treballaran per sumar les possibilitats de cada municipi, dels parcs científics i tecnològics, dels centres d’ensenyament superior… perquè, des de la llibertat de cadascú, es trobin mecanismes per a multiplicar els impactes positius.

Economia del coneixement i economia verda: El Vallès Occidental ha de continuar essent una comarca industrial i, per això, a més de consolidar els sectors tradicionals es potenciarà la implantació de noves empreses en aquests sectors emergents, que han de permetre de participar en l’economia global i crear llocs de treball que redueixin l’atur, especialment entre la gent jove.

Optimització dels serveis: S’ha de reestructurar els serveis públics per a adaptar-se simultàniament a les noves necessitats que sorgeixen i que les restriccions econòmiques dels pròxims anys no perjudiqui ni la suficiència ni la qualitat de l’atenció bàsica. Per aquest motiu, els caps de llista de CiU estan disposats a desenvolupar mecanismes de col·laboració que guanyin en eficiència i permetin mantenir l’atenció adequada a les persones que la necessitin.

En definitiva, els màxims responsables de CiU a nivell de comarca, van comprometre’s a cooperar prioritàriament en aquests àmbits perquè són aquells en què aquesta cooperació pot resoldre millor els dèficits i generar majors oportunitats.

Els candidats de CiU ambicionen que cadascun dels municipis potenciï la seva personalitat i que, al mateix temps, tots ells comparteixin un projecte comú per al Vallès Occidental que construeixi les bases per a la prosperitat i el benestar dels seus habitants i que li permeti exercir un decidit i positiu lideratge tant a la regió metropolitana de Barcelona com a Catalunya.

Vallès Occidental, 9 d’abril de 2011

Enguany celebrem el Dia Internacional de la Dona immersos en una situació econòmica i social difícil, en una conjuntura que ha produït un canvi radical en l’estil de vida de moltes persones i, per extensió, de moltes famílies. I aquestes dificultats econòmiques han portat a moltes dones a assumir el rol de cap de família i a esdevenir el pal de paller per a la subsistència de la llar.

Les dones són unes autèntiques expertes en la cultura de l’esforç i en saber superar dificultats. Històricament han demostrat una capacitat acreditada davant qualsevol situació de crisi i, alhora, una gran adaptabilitat davant noves realitats, tot i que aquestes puguin ser adverses.

Les darreres dades relatives a l’atur ens mostren un percentatge d’atur masculí d’un 19,23%, front a un 16,49% de femení. Malgrat que aquestes xifres semblin indicar que les dones han aguantat millor en temps de crisi, no hem d’oblidar que moltes d’elles estan desenvolupant tasques que abans exercien els seus superiors amb millors honoraris i també que les contractacions femenines registren un major índex de temporalitat, entre altres factors.

En qualsevol cas, en la nova societat que estem bastint a partir d’accions per a la superació de la crisi actual, els homes i les dones hem de tenir les mateixes oportunitats reals d’accés als llocs de presa de decisió i de treball, en igualtat de condicions. Està més que demostrat que les capacitats i habilitats de les dones no són menors a les del gènere masculí i, alhora, una visió diferent de les coses sempre enriqueix el conjunt. Hem d’implementar mesures perquè la conciliació de la vida personal, familiar i laboral de les persones sigui una realitat, amb la complicitat de les institucions i els agents polítics, socials i econòmics. I, sobretot, hem de posar en valor les noves masculinitats, aquelles que tenen el ferm convenciment de què la suma de dos representa més benestar i millor qualitat de vida per a ambdues parts. Per a tot això, i més, hem de fer una gran tasca pedagògica i hem d’assumir i exercir cadascú de nosaltres una ferma implicació en l’assoliment d’aquest repte, perquè res no resulta més convincent que predicar amb l’exemple.

La commemoració d’aquest 8 de març de 2011 la volem dedicar, molt especialment, a totes aquelles dones que estan sent l’autèntic motor de cohesió i benestar de les seves famílies i, així, rendir un sentit homenatge al gran coratge que estan demostrant en moments difícils.

Els homes i les dones de Convergència Democràtica de Catalunya seguirem treballant per eradicar les desigualtats entre les persones i per construir, entre tots i totes, una Catalunya millor.

Arriben les eleccions, i com cada quatre anys, els qui hem complert 18 anys rebem una insistent invitació a no perdre’ns la “festa de la democràcia”. Ens diuen que hi ha gent que va haver de lluitar per l’arribada de la democràcia, i ara no els podem fallar! Ens diuen que anar a votar no és només un dret, sinó gairebé un deure de bons ciutadans. Ens diuen que si no hi participem, després no tindrem dret a queixar-nos. Però quan finalment arriba el dia d’anar a votar, la realitat és que hi ha molta gent que es queda a casa. De fet, cada cop n’hi ha més, i en algunes ocasions, fins i tot són més els qui no voten que no pas els que ho fan. Per què no van a votar? Què els passa? És que no estan a favor de la democràcia?

Per altra banda, cada dia sentim notícies de protestes ciutadanes. Uns no volen el túnel de l’AVE sota la Sagrada Família, els altres no volen una presó prop de casa seva, i encara uns altres no volen el nom que l’Ajuntament ha decidit posar a una plaça del seu barri, i en proposen un altre. Però, si en una democràcia els governants són escollits pel poble, i per tant les seves decisions són legítimes, per què hi ha gent que s’hi oposa? I per què es manifesten al carrer, pinten pancartes, escriuen cartes als diaris, i després no van a votar, que sembla una cosa molt més senzilla de fer? Què els passa? Potser estan en contra de la democràcia?

En realitat, a uns i altres els passen coses molt diverses. De fet, si preguntem a la gent si estan a favor de la democràcia com a concepte, una majoria aclaparadora ens diu que sí. Com podrien no estar d’acord amb un sistema polític que diu que el poder resideix en tots i cadascun dels membres del poble? Ara bé, si preguntem a la gent si estan contents amb la “seva” democràcia, és a dir, amb la de la seva ciutat o la del seu país, n’hi ha molts més que ens diuen que no; que no se senten del tot ben representats pels seus governs i representants polítics, que no tenen gaire capacitat d’influència sobre les decisions que prenen aquests governs, que els governants no els resolen els seus problemes, i que, en definitiva, els fa l’efecte que el seu vot no serveix per a gaire cosa. No és que no els agradi la democràcia com a sistema, és que no els satisfà la manera com funciona a la pràctica.

La política no és només una qüestió de procediments: no es tracta només de si els ciutadans participem a través d’unes eleccions posant una papereta en una urna, o ho fem parlant i escoltant en un fòrum participatiu. La política és conflicte, perquè als pobles, ciutats i països hi ha gent diferent, amb interessos diferents, i idees diferents. Uns volen unes coses i d’altres en voldrien unes altres. Per això hem de mirar de prendre les decisions que ens afecten a tots entre tots, de la millor manera possible. Però això no vol dir que tothom quedi content. Per molt que millorem els mecanismes de la nostra democràcia, sempre hi haurà qui… surti als carrers, pinti pancartes i escrigui cartes als diaris. Perquè fer-ho, de fet, també és participar en democràcia.