El grup municipal de Convergència i Unió a Badia del Vallès inicialment no va tancar les portes a la possibilitat de donar suport a la iniciativa per trobar solució a la situació en la que és troba molta part de la població d’aquest municipi, que per desconeixement i manca d’informació en el seu moment, van caure en el parany de comprar els pisos molt per damunt del preu que estipula la llei per la seva qualificació com habitatges de protecció oficial i tot això amb el vistiplau de les entitats bancaries.
No podem tractar aquest tema amb la frivolitat que ho fan alguns col.lectius que intenten aprofitar-se d’aquest fet per treure un benefici propi.
Des de Convergència vam elaborar una proposta de modificació d’alguns punts i redactat tant pel que fa al conveni de col.laboració entre la Secretaria d’habitatge i l’ajuntament de Badia del Vallès, com al protocol d’actuació entre Secretaria d’habitatge i Federació de Caixes Catalans, i l’addenda específica de Badia:
- Hauríem de garantir, en el cas de Badia, la desaparició de tots els préstecs relacionats amb la compravenda (hipotecaris i personals) . Això vol dir que hauria d’haver-hi l’opció de requalificar el pis, eliminar el préstec personal paral.lel a la compravenda i unificar les quantitats dins del propi préstec hipotecari (fent-ho d’aquesta manera, es rebaixarà l’import de la quota, i molts propietaris que actualment no poden pagar els diversos préstecs, podrien fer front a la hipoteca renegociada).
.- Volem un compromís en el que si el propietari opta per l’opció de la dació se li garanteixi que es pugui quedar al pis per la via del lloguer.
.- Possibilitat d’un finançament amb condicions preferencials als afectats abans que es perdi la propietat del pis, en lloc de fer un contracte de lloguer en dret d’opció a compra a favor del llogater amb un finançament preferencial. Actuem abans de la pèrdua de l’habitatge.
.-Amb quins criteris l’entitat bancaria pot negar-se a procedir a la dació en pagament? (hauria d’estar especificat).
.- Quines despeses haurien d’assumir els propietaris que vulguin requalificar el pis i fer una hipoteca nova (per eliminar l’altra quota que suposa la del seu préstec hipotecari més el préstec personal)
Malaurdament, cap d’aquestes propostes ni les altres consideracions van ser tingudes en compte, motiu pel qual des d’aquesta formació es va decidir retirar el suport a la signatura tant del conveni com del protocol. Entenem que aquest darrer afavoreix més a les entitats bancàries que no pas als badiencs i badienques afectats.
Des del grup municipal de CIU treballem per una feina ben feta en benefici dels ciutadans.
Filed under: Sin categoría
Trackback Uri
Aportaciones a introducir al nuevo convenio hipotecas
Que todas las viviendas del termino municipal de Badia del Valles, son viviendas de Protección Oficial de Promoción Publica, categoría subvencionada y sujetas jurídicamente al decreto 2114/1968, de 24 de julio, y con un periodo de protección de 50 años, y por tanto hasta el 2.026 y que son gestionadas por Adigsa empresa Publica de la Generalitat, encuadrada dentro del departamento de Medio Ambiente y Vivienda de la Generalitat de Cataluña, dichas viviendas están sujetas a una serie de limitaciones en los precios de ventas impuestas por la calificación y la normativa que es aplicable.
Entendiendo que todas las viviendas de Badia del Valles, 5.372 construidas bajo el régimen legal de Vivienda de Protección Oficial, Promoción Publica, categoría subvencionada, expediente nº B-31.CD/69.
Visto el documento acreditativo de las 5.372 viviendas de Badia del Valles y que por resolucion de 6 de febrero de 1.976, resuelve dicho documento como Cèdula de Calificacion definitiva del total de las Viviendas del Termino municipal de Badia del Valles.
Visto que dicha resolucion de cedula de calificacion definitiva de las 5.372 viviendas, hace referencia a un periodo de protecion de 50 años, a partir de la fecha de dicha resolucion, y que por tanto espirara dicho plazo el 6 de Febrero de 2.026.
Respecto al primero de los temas de los que nos interesa, debemos saber que el Decreto de la Generalidad de Cataluña n” 260/2003, de 21 de octubre, se ha dictado para complementar el Real Decreto 727/1993, de 14 de mayo (en el que se estableció un doble sistema jurídico para determinar el precio máximo de las viviendas de protección oficial de promoción privada en segundas o posteriores transmisiones, según que se encontraran acogidas a regímenes anteriores al Rea Decreto-ley 31/1978, de 31 de octubre o estuvieran acogidas al mismo, concediéndose en el primer caso libertad plena a las partes para fijado, mientras que en el segundo dicho precio sería el máximo que correspondiera a las viviendas de protección oficial que se calificaren provisionalmente en el año en que tuviera lugar el contrato de compraventa en las correspondientes áreas geográficas), al haberse constatado que sus disposiciones no iban a resultar de aplicación a un grupo de viviendas que aunque acogidas a regímenes anteriores al Real Decreto 31/1978, disponían de calificaciones en vigor.
Hacer constar igualmente que las viviendas a que nos referimos son de PROMOCION PUBLICA por tanto no es aplicable el Real Decreto 727/1993 sobre liberalización de precio de las Viviendas de P.O. Promoción Privada. Y conservan su Régimen de Protección según Real Decreto 31/78 de 31 de octubre mientras no finalice el periodo de amortización o se efectué una segunda trasmisión.
Articulo. 112. Queda absolutamente prohibido todo sobreprecio o prima en el arrendamiento, venta o acceso diferido a la propiedad de viviendas de protección oficial.
Tal prohibición alcanza al percibo de cantidades superiores a las fijadas en la cédula de calificación definitiva y a las que sean exigibles de acuerdo con lo establecido en este Reglamento, aun cuando la percepción lo sea a título de préstamos depósito, fianza o entrega a cuenta no autorizada, precio de arrendamiento de muebles en virtud de contrato conjunto o separado o de prestación de servicios no incluidos en este Reglamento.
SECCIÓN 7ª. Extinción y descalificación
Artículo 145.
El régimen de «Viviendas de Protección Oficial» se extingue:
a) Por el transcurso del plazo de cincuenta años a que se refiere el artículo 100 de este Reglamento.
b) Por descalificación, que podrá ser acordada bien a petición del interesado o como consecuencia de acta de invitación aceptada por éste, o bien por sanción a virtud del correspondiente expediente.
Artículo 146.
El mero transcurso del plazo de cincuenta años, contados desde la calificación definitiva de «Viviendas de Protección Oficial», determinará, sin necesidad de declaración especial, la extinción de cuantas limitaciones impone este régimen legal y, en consecuencia, la aplicación a las viviendas de que se trate de las prescripciones ordinarias de la legislación común, cancelándose de oficio en el
Registro de la Propiedad las afecciones que se hubieren producido como consecuencia de lo dispuesto en el artículo 99 de este Reglamento.
Artículo 147.
Los propietarios de «Viviendas de Protección Oficial», antes de terminar el plazo a que se refiere el artículo anterior podrán pedir la descalificación voluntaria de sus viviendas, que podrá concederse con carácter discrecional y siempre que de ella no se deriven perjuicios para terceros.
Artículo 148.
Para obtener la descalificación a petición del interesado, será preciso el reintegro de la totalidad de los anticipos, préstamos, subvenciones y primas recibidos del Instituto Nacional de la Vivienda o de la Entidad de crédito que hubiese hecho efectivos estos beneficios, incrementado con sus intereses
legales y, en su caso, con la diferencia si existiera, entre el interés estipulado y el legal. El peticionario además habrá de ingresar en el Estado, Provincia o Municipio el importe que proceda de las exenciones y bonificaciones tributarias que hubiera disfrutado, con sus intereses legales. De este ingreso se exceptuará la bonificación de la contribución territorial urbana y sus recargos.
Artículo 149.
La descalificación a petición del interesado se otorgará mediante Orden del Ministro de la Vivienda, previa tramitación por el Instituto Nacional de la Vivienda del correspondiente expediente, en el que se acreditará el cumplimiento de las condiciones y requisitos expresados en los dos artículos
anteriores.
Artículo 150.
Cuando los órganos competentes del Ministerio o del Instituto Nacional de la Vivienda en las diligencias previas oportunas comprueben la existencia de causa motivadora de descalificación de acuerdo con lo dispuesto en el apartado d) del artículo 155 de este Reglamento, extenderán acta de
invitación al promotor o propietario para que en ella, reconociendo los hechos, solicite la descalificación de la vivienda. Este acta será tramitada por el Instituto Nacional de la Vivienda, que propondrá la Orden Ministerial de descalificación.
En caso de no ser aceptada la invitación por el interesado, las diligencias previas instruidas serán remitidas seguidamente a la Dirección a efectos de acordar la instrucción de expediente sancionador, conforme al procedimiento establecido en este Reglamento.
Artículo 151.
La descalificación con carácter de sanción se acordará mediante la correspondiente Orden del Ministro de la Vivienda, previa instrucción del oportuno expediente, a propuesta del Director general del Instituto Nacional de la Vivienda.
Artículo 152.
La descalificación de las «Viviendas de Protección Oficial» con carácter de sanción obligará al reintegro de los beneficios económicos concedidos y al ingreso de las bonificaciones y exenciones tributarias disfrutadas, en los términos señalados en el artículo 148 de este Reglamento, incluyendo
además, en este caso, el importe de la bonificación de la contribución territorial urbana no prescrita, que habrá de reintegrarse igualmente con sus intereses legales.
Durante el plazo de cinco años, a contar de la fecha de la descalificación, los usuarios legítimos de las viviendas conservarán los derechos derivados del régimen legal de protección y los propietarios no podrán concertar ventas o arrendamientos a precios superiores a los que sean aplicables según
este Reglamento, debiendo conservar las condiciones de prestación de los servicios sin modificarlas en perjuicio de los usuarios.
Transcurrido el plazo expresado, las viviendas quedarán sometidas al régimen general establecido en la legislación común y, en lo pertinente, en la de arrendamientos urbanos.
Rafael, ya hemos hablado de este tema y evidentemente no te quito para nada la razón, tu sabes que ya no hablamos de recalificación puesto que solo es cambio de modulo y ademas voluntario. El tema que más me preocupa es que no se le ha garantizado a ningún afectado que no pueda pagar la hipoteca que no va tener un desaucio. Y ningún grupo municipal del ayuntamiento tiene ningún documento que asi lo acredite. Quiero confiar en que no haya sido un doble juego de la Secretaria d’Habitatge, pues teoricamente, así les prometió el viernes a los afectados ,que de momento quedaba todo parado. Seguimos trabajando en el tema hasta llegar al fondo de la cuestión, este es el compromiso que adquirimos con todos vosotros.
Compré un piso en Badía en 2006, después de separarme de mi esposa. Vine a Badía porque era mucho más barato que Cerdanyola, donde vivía, y era lo máximo que podía pagar añadiendo la pensión por alimentos para mi hija y la mitad de la hipoteca de la casa donde vivía con ellas. Ni en la inmobiliaria, ni en la Caixa, ni el notario me informaron de que el valor del piso era realmente de 48.000€, yo pagué 165.000€, más honorarios, registro, notario y tal, cerca de 180.000€. Si me advirtieron, lo hicieron bajito, porque yo no me enteré. Desde luego, culpa mía por no informarme adecuadamente, pero es posible que de haberlo sabido, lo hubiese hecho igual, necesitaba urgentemente un lugar para vivir despues de 8 meses de casa en casa. Los alquileres me costaban casi lo mismo que comprar un piso aquí, así que me decidí. En el año 2009 la empresa donde llevaba trabajando 24 años cerró debido a la crisis, la indemnización fue pequeña al ser un cierre justificado y, además, entre la hipoteca que no ha dejado de subir desde el primer año, la pensión de mi ex, y los gastos mínimos mensuales tenía unas deudas que tuve que saldar. Hablé con la directora de la Caixa varias veces para buscar una solución, no hubo ninguna, muy buenas palabras, pero como siempre, cuando hay que mojarse nadie tiene suficiente autoridad. Total, la indemnización se está terminando, con el paro apenas cubro la hipoteca, he tenido que ir a vivir con mi padre que está enfermo para cuidarlo, además así me ahorro la luz, el gas y el agua que no gasto en mi casa. No he dejado de pagar nunca, pero pronto tendré que hacerlo, y desde principios de Diciembre que me entrevisté con un asesor de la Generalitat estoy esperando una respuesta que no llega, ya me imagino que habrá muchos casos diferentes, pero a mí me aprieta el mío. Desde luego me gustaría que fuese una solución que garantizase la vivienda a todo el mundo, (en mi caso opté por la dacion en pago y ni siquiera pidiendo un alquiler, ya que tengo que estar más con mi padre que en mi casa), y creo que tendrían que tener buena voluntad de negociación y pensar que no somos números ni datos en un papel, somos personas que sufren y necesitan soluciones ya, y si no van a haber soluciones, también que lo digan, porque supongo que ante un juzgado, tanto entidades financieras como notarios y asesorías, tendrían mucho que explicar y justificar. Perdonar por la extesión, pero tenía ganas de contarlo, un saludo.
Luis, tienes toda la razón del mundo. La gravedad de toda esta situación es precisamente que estamos hablando de personas. Cada uno de los afectados tiene una situación personal, profesional y familiar dramática. Y como regidora por Convergencia en Badía creo que deberíamos luchar todos juntos, olvidando por un momento nuestras diferencias ideológicas, y conseguir presionar a las diferentes entidades financieras para evitar a toda costa los denonamientos. La situación es muy grave, pero todavía se agravará más si los políticos perdemos el tiempo en debates estériles y no nos sentamos con el único objetivo de buscar soluciones reales para personas reales.
En diverses ocasions s’ha pretès des de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat vincular d’alguna manera el protocol que la pròpia Secretaria vol signar amb la Federació de Caixes Catalanes amb el conveni amb l’Ajuntament de Badia, com si fossin dues cares de la mateixa moneda. L’objectiu, tant de l’un com de l’altre, havien de ser evitar a tota costa els desnonaments dels veïns que, afectats per la crisi, es van quedar sense feina i, en conseqüència, sense un sou amb el qual poder pagar la seva hipoteca.
Aquest va ser un tema complex i molt problemàtic des del primer moment. Com a grup municipal amb representació al consistori badienc, des de l’equip de govern socialista se’ns va passar un esborrany dels dos textos, a fi de poder estudiar-los i complementar-los amb les nostres propostes. Fins aquí bé. Quin va ser el problema? Des de Convergència vam analitzar el protocol que es pretenia signar amb la Federació de Caixes, i ràpidament vam veure que no s’havia pressionat suficientment a les entitats financeres. De fet, la proposta que se’ns va vendre des de la Secretaria d’Habitatge és que amb aquest conveni s’aconseguia que les caixes afectades acceptessin la dació en pagament, és a dir, acceptar el pis a canvi d’eliminar la quantitat pendent de pagar de la hipoteca. Però inicialment el protocol no deixava clar si les prèstecs associats a la pròpia compraventa del pis també desapareixien, el més preocupant, si les entitats concedirien la dació en pagament a tots els afectats, o bé quin criteri aplicarien per fer-ho , ja que tot això no s’ha especificat en cap document. Després de diverses reunions, des de Convergència vam arribar a la conclusió que la Secretaria d’Habitatge, contenta amb la possibilitat d’arribar a un acord amb les entitats, s’havia ja rendit i havia optat per permetre que es mantingués una clàusula on bàsicament es cedia a cadascuna de les entitats la decisió final sobre quins afectats podrien acollir-se a aquesta alternativa i quins serien finalment desnonats. Per aquest motiu, des del nostre grup municipal ens vam posicionar automàticament en contra de la signatura d’aquest protocol i, en conseqüència, també del conveni associat al mateix entre l’ajuntament i la Secretaria.
Què és el que deia aquest conveni? El parc de pisos de Badia té una qualificació com habitatges de protecció oficial. Mitjançant Decret 260/2003 es va determinar que el preu màxim de venda per metre quadrat de superfície útil en segones i posteriors transmissions dels Habitatges amb Protecció Oficial qualificats amb anterioritat al RDL 31/1978 seria del 50% del preu màxim establert per als habitatges amb protecció oficial que es qualifiquessin provisionalment l’any que tingués lloc la compravenda.
Aquest decret, aprovat amb el vist-i-plau de l’ex-alcalde socialista José Luis Jimeno, ha comportat que el valor dels pisos de Badia disti molt dels preus de mercat. Dit en altres paraules: els habitatges del nostre municipi s’han venut a un preu molt superior al que legalment es podia. Era una d’aquelles veritats que tothom coneixia, però que ningú denunciava perquè totes les parts en treien algun profit. Algunes entitats bancàries, de forma absolutament irresponsable i il·legal, van concedir prèstecs hipotecaris de vegades per un valor molt superior al del valor legal dels pisos de Badia; d’altres vegades van concedir un prèstec hipotecari pel valor del pis, i després un o diversos prèstecs personals per complementar l’import del valor de mercat de l’habitatge.
Amb el conveni entre l’ajuntament i la Secretaria d’Habitatge es pretenia donar suport a la modificació del decret, i així permetre la possibilitat de convertir els pisos de Badia en habitatge protegit de zona 1. Amb aquest canvi de decret d’aconseguiria, d’una banda, augmentar el valor dels habitatges i establir-lo al preu màxim establert en general per als habitatges amb protecció oficial; d’altra banda, la Secretaria autoritzaria la possibilitat de llogar els pisos que s’acullissin a aquest canvi de zona (enguany els pisos de Badia no es poden llogar).
Després de moltíssimes reunions, l’alcaldessa ens va comunicar la seva decisió de no signar el conveni, fet que des de Convergència vam aplaudir.
A principis d’aquesta setmana l’alcaldessa em va trucar personalment per fer-me saber que des de la Secretaria d’Habitatge li havien comunicat que el govern de la Generalitat aprovaria aquell mateix dia el canvi de decret. Finalment, i vistes les reticències per part de l’ajuntament, el govern de la Generalitat ha optat per la modificació del decret, prescindint completament de l’opinió dels màxims implicats: els ciutadans de Badia, representats en aquest cas per l’Ajuntament. Ara bé, un cop feta la modificació, des del grup municipal de Convergència vam reflexionar sobre la necessitat de regular la nova situació a la que ens podíem trobar. En aquest sentit, es proposa una modificació del conveni, desvinculat tant de la modificació del decret com de la signatura del protocol amb la Federació de Caixes, mitjançant el qual l’ajuntament es comprometia a regular l’impacte fiscal dels propietaris que decideixin acollir-se al règim establert per la zona 1 (que no hi hagi un augment excessiu dels tributs vinculats a aquest concepte: l’IBI, l’Impost d’Increment de Valor dels Terrenys, principalment); a crear una Borsa de Lloguer Social mitjançant un conveni amb Adigsa; i d’altra banda amb el conveni s’explicitava el compromís d’Adigsa de mantenir tots els seus compromisos pel que fa al parc d’habitatges (donat el fet que la modificació del decret no suposa en cap cas una requalificació dels pisos).
Des de Convergència continuem estant en contra de la signatura del protocol de la Secretaria d’Habitatge (àrea a càrrec d’Iniciativa a la Generalitat) amb la Federació de caixes. Creiem que amb aquest protocol, tal i com està actualment redactat, no s’està lluitant per afavorir als ciutadans afectats per la crisi econòmica, sinó que s’està donant una solució a la problemàtica en què es troben tot un seguit d’entitats financeres com a conseqüència de la seva ànsia de guanyar diner fàcil . Evidentment les caixes només acceptaran les dacions en pagament si l’habitatge ha augmentat el seu valor. Dit d’una altra manera, les entitats financeres no estan disposades a acceptar un habitatge amb el qual no puguin fer negoci, pero sí que van acceptar en el seu moment una sobrevaloració del mateix, perquè van considerar que allò sí que els repercutiria favorablement a les seves arques. Des de Convergència instem a la Secretaria d’Habitatge a que pressioni molt més aquestes entitats,ells poden fer-ho, i que lluiti per aconseguir el que tots volem: evitar a tota costa tots els desnonaments. Algunes entitats financeres van apostar per una conducta irresponsable, i sembla que ara des de la Secretaria d’Habitatge es vulgui donar un cop de mà a les mateixes a sortir de les conseqüències que la seva actitud irresponsable ha provocat. Però…què suceeix amb totes aquelles persones que, després d’haver perdut la feina, perdran el pis per no poder pagar la sobredimensionada hipoteca?
Creiem que un cop realitzat el canvi de decret de forma unilateral per part del govern de la Generalitat, l’Ajuntament ha de vetllar pels seus ciutadans, i sempre que l’equip de govern així ho faci tindrà el suport de Convergència. Per aquest motiu, donarem suport al conveni que l’equip de govern signarà amb la Secretaria: No volem caure en la posició fàcil de criticar-ho tot. El nostre grup municipal entèn que fer oposició vol dir fiscalitzar la feina de l’equip de govern, efectivament, però també fer propostes i actuar amb responsabilitat. Per tant, pel que fa a aquesta qüestió, seguirem lluitant per pressionar a la Secretaria d’Habitatge per aconseguir el no desnonament de cap badienc i badienca.
Hola;
M’agradaria que algú m’expliqués el seguent:
Jo fa 4 anys vaig comprar un pis a Badia. El vaig comprar per 21.000.000 de pesetes.
Fa dos anys que es a la venta i no vull treure benefici. Vaig trucar a Adigsa perquè m’havien dit que es podia llogar, i la senyoreta que hem va atendre, a part de tractar-me de lladre, hem va dir que el que habia fet amb la meva hipoteca era ilegal. Buscan’t per internet, trobo això i estic ploran’t. Algú hem podria explicar en termes mes entenibles, que punyetes pasa amb el meu pis?
M’han timat amb ajuda de caixes, inmobiliaries i d’altres?
Moltes gracies.
Benvolgut Albert: el teu cas es molt semblant a la majoria de persones que van comprar el seu pis a Badia. Adigsa en el seu moment va donar els permisos de venda pel preu permes legalment , pero com tu dius amb l’ajut principalment de les caixes i amb el vist-i-plau de tots els estaments oficials, que eren coneixedors del que pasava en tot moment. Si que ara han tret una nova formula que permet llogar els pisos, canviant-los de modúl, es a dir augmentant el seu valor real, per equiparar-se més als preus reals dels habitatges. Des de Convergencia es un tema que vam treballar molt acuradament i fins i tots la setmana passada jo mateixa em vaig reunir amb la directora de la secretaria d’habitatge. Si vols Albert, podem quedar el dia que et vagi bè i t’explico el que pots fer i quines solucions hi han actualment, es una mica llarg d’explicar i segurament que personalment ho podras entendre millor. Resto a la teva disposició. Carme Mateu.